Entrevista a Enric Vila.

“Pla és l’explicació d’un món, d’una moral.”

Enric Vila fa poc que ha presentat el seu últim llibre, El nostre heroi Josep Pla (Acontravent), on parla sobre diversos aspectos coneguts i desconeguts de l’escriptor català.




Per què Pla?

Perquè Pla és l’explicació d’un món, d’una moral. Això és el que intento projectar en aquest llibre.

Algunes veus diuen que no és un Pla real, sinó que és un Pla apropiat.

Esque jo he muntat el meu Pla, l’he muntat per aquells qui diuen que el problema català no existeix, pels qui diuen que Pla era un franquista i pels que diuen que tot està perdut o que només podem resistir. Jo vull generar un efecte d’estima.

Vaja, que vostè en aquest llibre vol humanizar Pla. Vol transmetre a la resta el mateix afecte d’estima?

Jo he volgut explicar en aquest llibre que el que va fer Pla va ser molt difícil. Volia transmetre l’afecte que jo sento per un personatge que a mi m’ha construït. , i per això, qui aconsegueixi estimar Pla, també m’estimarà a mi.

Doncs n’hi havia molts que el criticaven...

Perquè no se l’havien apropiat. Que Pla no era franquista és obvi. Per això en el llibre volia desmuntar la paradeta d’alguns i anar muntant la meva. Volia demostrar com de tontos són alguns i com d’intel·ligent sóc jo.

Però en realitat, què hi havia de cert i què hi havia de falç en Pla?

De veritat, la seva obra, i de mentida, el seu personatge.

Així doncs, Pla duia una màscara?


Bé, jo crec que tots plegat actuem amb màscares. Però hi ha una diferència entre aquells qui en són conscients, amb objectius més concrets i aquells no tan conscients, que es mouen més per ímputs momentanis.

Pla era d’aquest grup de persones que en són conscients? Potser per que era català es recreava més amb aquesta màscara.

Una part dels catalans, en treu profit de la consciència de màscara, però són una minoria. Jo diria que això és més aviat un tema de circumstàncies històriques i polítiques. De context.

I doncs, què ens manca per ser autèntics?

Ens manca força i sobretot autenticitat, entre altres coses. Falta estimar-nos, per estimar el que ens envolta i fer-ho crèixer.

Això porta feina.

I per aconseguir-ho necessitem viure. Vull tenir unes estructures de poder que vaigin a favor meu i no en contra.

El tema es com aconseguir aquestes estructures doncs.

És senzill. Per aconseguir-les ens sobra Espanya. Desprès podrem viure intensament.