Qui no vulgui pols...

El passat dia 18 de març, durant el desallotjament del rectorat de la UB i posteriorment, al llarg de la dura i insòlita manifestació, era fàcil veure encara més clarament com la nostra societat està vivint una crisi, una cirsi en l’enconomia, en l’educació i també en els seus valors.

Per una banda, no pot ser que els mossos d’esquadra que són aquells qui teòricament ens han de protegir i defensar a tots els ciudadans, carreguin d’una manera tan excessiva contra estudiants, periodistes i vianants. L’únic que havien de fer era mantenir l’ordre. Això no justifica donar cops de porra a tot aquell qui passi pel seu costat. Però d’altra banda, els estudiants han dirigit la seva protesta de manera errònia, han estat ocupant aules durant un temps exessiu i privant el dret d’assistir a classe a tots aquells qui no pensen igual que ells. Tant dolent és el Pla Bolonya? Tant dolent és unir les universitats en un mateix espai europeu?

Desprès dels últims aldarulls d’aquestes setmanes, als quals s’hi suma la pèssima gestió per part de la Generalitat amb en Saura al capdavant, potser hauríem d’intentar anar cap a una presa de consciència col·lectiva en la que els estudiants s’obrin al diàleg i també al Pla Bolonya. Cal arribar a un concens i deixar de banda aquesta manera radical i poc democràtica de fer universitat. I si no volen, tal i com diu el meu padrí, qui no vulgui pols, que no vagi a l’era.