Torna García Márquez

El pare del realisme mágic publicarà una nova novel·la

• La seva última novel·la va ser publicada ara fa dos anys

• La notícia va ser donada per una Ràdio Caracol a Colòmbia
  

Dos anys desprès de dir a tot el món que no escriuria cap més llibre, Gabriel garcía Márquez, el premiat escriptor colombià, està a punt de publicar una nova novel·la que faria callar a tots els seus fans que estàn descontents amb la decissió que va prendre desprès d’escriure el seu últim llibre “Mis putas tristres”.
La notícia ha sortit a la llum des de Ràdio Caracol, a Colòmbia, quan el periodista Darlo Arizmendi va dir que “He tingut la sort de passar un cap de setmana a Mèxic amb l’escriptor i puc assegurar que li està donant els últims retocs”.
Una notícia sorprenent ja que l’any 2006 García Márquez va concedir una entrevista a La Vanguardia on deia que havia acabat d’escriure.
Gabriel García Márquez és considerat el pare del realisme mágic (degut a la combinació de realisme i fantàstic que hi ha als seus llibres) i és conegut per la seva novel·la “Cien Años de Soledad” que li va otorgar el premi Novel l’any 1982.

OBAMA VIAJA A EUROPA

El Presidente de Estados Unidos llegó ayer a Londres para reunirse en la cumbre del G-20.




Durante casi 30 años, los presidentes de Estados Unidos han viajado a Europa para reunirse con las potencias europeas. Los puntos a tratar acostumbran a ser los mismos: soluciones para la integración económica, el libre mercado etc. Pero esta vez Barack Obama, tendrá que afrontar muchas cosas más en su primer viaje oficial como Presidente de Estados Unidos a Europa.

La integración económica está marcha atrás. Algunos países han decidido superar la crisis de forma individual ya que han notado que hay países que han sufrido menos al no atarse a la economía global. Francia, dijo el martes que no asistiría a la reunión del jueves si el resto de países no se unían para formar una agencia financiera a nivel internacional que permita regular la economía. Así pues, las potencial mundiales no disfrutan del optimismo que Obama dice tener para superar la crisis.

Qui no vulgui pols...

El passat dia 18 de març, durant el desallotjament del rectorat de la UB i posteriorment, al llarg de la dura i insòlita manifestació, era fàcil veure encara més clarament com la nostra societat està vivint una crisi, una cirsi en l’enconomia, en l’educació i també en els seus valors.

Per una banda, no pot ser que els mossos d’esquadra que són aquells qui teòricament ens han de protegir i defensar a tots els ciudadans, carreguin d’una manera tan excessiva contra estudiants, periodistes i vianants. L’únic que havien de fer era mantenir l’ordre. Això no justifica donar cops de porra a tot aquell qui passi pel seu costat. Però d’altra banda, els estudiants han dirigit la seva protesta de manera errònia, han estat ocupant aules durant un temps exessiu i privant el dret d’assistir a classe a tots aquells qui no pensen igual que ells. Tant dolent és el Pla Bolonya? Tant dolent és unir les universitats en un mateix espai europeu?

Desprès dels últims aldarulls d’aquestes setmanes, als quals s’hi suma la pèssima gestió per part de la Generalitat amb en Saura al capdavant, potser hauríem d’intentar anar cap a una presa de consciència col·lectiva en la que els estudiants s’obrin al diàleg i també al Pla Bolonya. Cal arribar a un concens i deixar de banda aquesta manera radical i poc democràtica de fer universitat. I si no volen, tal i com diu el meu padrí, qui no vulgui pols, que no vagi a l’era.

Calçotada anual dels padrins

Els padrins ho organitzen cada any per tal d'aplegar familiars i amics.

• Aquest any hem estat menys persones

• La salsa que fa la padrina estava més bona que mai

Avui he anat a la tintoreria

El meu cosí, amb qui comparteixo pis, va vessar un got de vi al sofà

• Les taques no marxaven amb cap producte

• L'incident ens ha costat 40 euros.

Josep Pla: “Jo no sóc res més que un xerraire”

El programa A Fondo entrevista al periodista per repassar la seva àmplia trajectòria

• La literatura i la política van ser els temes més tractats durant l’entrevista
• Durant l’entrevista Solé Serrano va entrar en la seva part més íntima i personal.
  

“No crec en les profunditats” assegura Pla tan sols uns minuts desprès d’haver iniciat l’entrevista. Ho diu fent referència al títol del programa de Serrano, A Fondo. I continua “el més profund que té l’home és la seva superfície”. Solé Serrano li respon amb una petita rialla. Des d’un principi comencen a parlar sobre escriptura. Pla té les idees clares “darrera de cada substantiu hi ha d’haver l’adjectiu més precís” assegura, i posa com exemple a Azorín. Defensor de la senzillesa i claredat a l’hora d’escriure, fa un repàs per la seva obra, que engloba més de 6 dècades, en les que ha viatjat com a corresponsal a llocs tan diversos com Nova York o Itàlia, on va ser l’únic periodista espanyol que va observar la marxa de Roma. Són més de 25.000 les pàgines que té publicades, on gràcies a la seva capacitat i predisposició que té per observar, ell és sempre un testimoni constant que ens explica llocs, pobles i persones d’arreu del món.
Desprès d’aquest repàs per la seva literatura, Serrano va voler acabar l’entrevista entrant en el Pla més íntim i personal. El que en va extreure va ser la vida d’un personatge que, solitari i xerraire, mai ha conegut l’amor. Una persona que assegura que “l’únic que he fet ha estat llegir i escriure, i escric perquè he llegit”. I finalitza dient que “jo no sóc res més que un xerraire”.
Sens dubte, un xerraire que ha fet grans aportacions tant a la literatura com al periodisme espanyol.

La Marató de tv3, el cas especial.

Audiències Solidàries, aquest títol de presentació semblava obrir una conferència que a diferència de la resta podria presentar una forma diferent d’entendre les audiències. Però va resultar ser un acte propagandístic sobre un programa en concret d’una cadena de televisió concreta : La Marató de tv3.
La conferència la va obrir Carme Basté, directora de la Fundació de La Marató de tv3, que va fer un recorregut per la història del programa remarcant que “s’ha convertit en una efemèride important en aquest país, la segona desprès de St.Jordi”, fet al que segurament no se li pot donar tanta importància tot i que sí que es cert que aquesta telemarató aconsegueix movilitzar tota una xarxa social (persones anònimes, empreses, associacions,poblacions...) gràcies a la qual es recapta cada any un rècord econòmic. Xavier Abad, director del programa, va parlar sobre l’organització que es duu a terme al llarg de l’any i també sobre xifres.
Les sorpreses van ser poques, doncs tots els que estàvem allà presents teníem alguna idea sobre el funcionament del programa, però no sobre les audiències solidàries, tema que en aquell moment era el que interessava. No haurien d’haver parlat sobre diversos projectes solidaris o si més no fer-ho més plural?
Finalment, la conferència va finalitzar amb uns llargs 20 minuts d’anuncis que van posar el toc final a gairebé dues hores de taula rodona.
La Marató de tv3, un programa que és el “tot en un”; divulgació, sensibilització, oci i pluralitat.