10 cites La Xava.

1- Pàgina 18. “ La Mina era una taberna que des del carrer de trenta Claus donava pas a un pati que feia fatxada al carrer del Cid. Per la seva llargada prenia aquest establiment un aspecte ben singular (...) Més endintre hi havia un espai que formava corredor, sense que destorbés la visió general d’aquell negrós interior”.

Juli Vallmitjana a diferència de la resta de la societat burgesa de principis de segle XX que restava indiferent a la pobresa dels suburbis de Barcelona, ell hi passava molt de temps i per tant coneixia molt bé els carrers i la gent que hi vivia.Gràcies a això, al llarg de la novel·la ens apropa als carrers, a les tavernes i als locals d’aquella època, que descriu d’una manera molt detallada.

2- Pàgina 118. “Caminava embolcallat dintre del misteri del presidi, com si un vel negre recobrís la seva persona, moralment cadavèrica”.

Crec que aquesta és una gran descripció. Detalla a la perfecció un estat d’ànim i és fàcil imaginar-se fins i tot al personatge físicament, destrossat tant per dins com per fora, caminant de forma pesada, i es un exemple de com Vallmitjana sap apropar-se a la moral de la gent del raval del 1910.

3- Pàgina 121. “Poques vegades aquelles ànimes perdudes devien haver sentit aquella impressió que ja s’apartava de lo grosser enlairant-se inconscientment a certa puresa; però estaven massa endinsats en la perversió perquè poguessin besllumar l’ideal de l’amor que tant enalteix l’esperit al més refinat sentiment.”

Freqüentment al llarg de l’obra, l’autor critica l’oblit de les persones que vivien en la misèria més absoluta. Aquesta frase n’és un exemple. Eren persones que no podien fugir d’aquella misèria en la que havien nascut i que per tant, no sabien que era l’estima.

4- Pàgina 142. “ Era una flor que esclatava enmig de les runes de la pobresa”.

Crec que aquesta és una frase defineix molt bé com en aquest cas, la Xava, tot i que podria dir-se de qualsevol d’aquelles noies dels suburbis, es feien dones enmig d’un món que les deixava créixer físicament, però les privava de fer-ho com a persones.

5-Pàgina 204. “-Escolta: i la Xava què fa? Ets molt blet, sent tan barirel. – Es reputja home- contestà en Rafel tot paladejant l’aiguardent”.

En la seva obra, Vallmitjana utilitza bastants diàlegs en els que ens trobem amb l’argot, el parlar que utilitzava la gent dels barris pobres de Barcelona. És important el fet de que l’autor donés a conèixer aquest parlar del que la burgesia renegava. Tot i que va rebre moltes crítiques per això, avui crec que és important pel nostre patrimoni lingüístic.

6- Pàgina 219. “Per terra, escampades, hi havia puntes de cigarro esclafades. La brutícia del gosset, que tot l’any tenia el brom i duia un pegat al cap, i altres immundícies que no fóra prudent explicar...”

Crec que aquest fragment narra molt bé com vivien en les seves cases i fins a quin punt arribava la seva misèria. És interessant saber fins a quin punt la gent lluita diàriament per sobreviure en un món que està trencat des de l’interior.

7- Pàgina 22. “Les dones de la vida que corren per allí com aucelles de nit l’escometien, i ell, amb llargues i seguides gambades, no contestava un mot”.

Aquesta frase és un exemple del ric vocabulari que utilitza Juli Vallmitjana en el que destaca la concreció en l’adjectivació.

8- Pàgina 45. “Oh país indiferent, com caus! Pàtria meva, com dorms el son d’aquella mare ubriagada que té els seus fills abandonats!”.

He elegit aquesta frase perquè crec que és interessant com l’autor s’implica i fa una forta crítica a la societat catalana que tenia en l’oblit els seus veïns.

9- Pàgina 118. “De color d’oli brut era la roba del seu vestit i el vellut gastat dels llocs que més refregava era una mica més clar. Un mocador negrós li embolcallava el coll, fen dubtar si duia camisa o no”.

Aquest fragment m’agrada per la descripció tan exacta que fa de la indumentària del personatge (el Botxinet). A més a més a traves d’aquesta detallada descripció i gràcies a l’ús dels adjectius, podem imaginar-nos com és aquest personatge, on viu i de quina manera ho fa.

10- Pàgina 194. “De sobte van sentir-se els crits de: “Pasma! La Bofia!” Del portal de Santa Madrona entraren al carrer dugues parelles de seguritat amb el sabre desembeinat, i dels Quatre Cantons altres tants en la mateixa actitud”.

Finalment, destacar un fragment en el que Vallmitjana descriu un enfrontament entre policia i els lladres dels suburbis. Enfrontaments que al llarg de la novel·la són constants i que són explicats d’una manera molt descriptiva.