El carrer del Cid, punt de trobada del pecat.

Barcelona, 12 de la nit. Tots els carrers de la ciutat dormen, tots menys un; el carrer del Cid. Aquí hi trobem dos dels bars de moda del moment; el famós La Criolla i, just davant, Cal Sagristà.

La gent que entra i surt dels locals és diversa i pintoresca; turistes nocturns, mariners, prostitutes i pertorbats. Els crits i les rialles s’escampen al llarg del carrer del Cid, fosc i capgirat. Els locals són fàcils d’endevinar, sols cal seguir la llum roja i intermitent dels seus cartells.

Decideixo endinsar-me a La Criolla. Marinerets tatuats, dones de la vida escurant butxaques, turistes ebris i fins i tot, algún parroquià. Tots ballant al ritme del soroll canalla de la musiqueta. Vaig amb la càmara de fotos, tinc la intenció de fotografiar la decoració llampant d’aquell establiment. Tot just faig l’intent de retratar aquell ambient carregat, quan una mà em tapa l’objectiu. “No em faci cap foto, no voldria que ningú se n’assabentés”. I penso en com l’anomenaria jo, aquell local. Segurament el lloc de la vergonya.

Una vegada fora, encara immersa en l’ambient underground, decideixo seguir uns xicotets amb els llavis pintats que es dirigeixen a Cal Sagristà.

No hi ha molta més cosa a dir. Vici i altres pecats, tots agrupats en un petit carrer del centre de Barcelona.