Una adorable criatura

Marilyn Monroe, l’eterna sex símbol del segle XX, va ser retratada per la premsa nordamericana com algú superficial i vanal. Per ells, Monroe no era res més que un cos escultural i una cabellera dorada que enamorava a tothom.

No obstant, el periodista Truman Capote, en el seu llibre Música para Camaleones, escriu un retrat titulat Una adorable criatura, en el que fa una descripció que trenca amb tots els tòpics creats per la premsa americana del moment. En aquest text, Capote, permet que el lector s’apropi més a Norma Jeane Backer (nom original de l’actriu) que no pas a la popular Marilyn Monroe.

Explicat de forma narrativa i prou breu per tal de que no es fagi pesat, el periodista narra un dia amb Marilyn.

Davant de la capella de la Universal Funeral Home, al funeral de Constance Collier, Capote espera a l’actriu qui com sempre, arriba tard a la cita. La recrea d’una manera totalment íntima, apropant-la al màxim al lector. Ens descobreix algú impacient i “d’incontenible sensibilitat”que quan es treu la disfressa de Marilyn Monroe no és res més que una jove innocent. “De vegades l’havia vist sense maquillatge,[...] amb el rínxols invisibles i el cutis net de cosmètics, semblava tenir dotze anys.”

Després, bebent champagne amb Marylin, el periodista, intenta extreure-li algunes preguntes fins que aconsegueix saber qui és la seva última conquesta.

Es despedeixen al moll de South Street on sen’s permet conèixer encara més a la Marilyn sensible que, influenciada per tot allò que puguin dir d’ella, es dirigeix per últim cop a Truman Capote preguntant-li què respondria si algú li preguntes per la verdadera Marilyn. Ell, li respon “diría que ets una adorable criatura”