“Va començar dient-me morena mia i va acabar dient-me zorra.” Amb aquestes paraules la Míriam, una noia de disset anys em començava a explicar la seva història. Mare d’un nen i d’una nena, d’un i dos anys i mig respectivament i separada del seu marit, el Diego (que és pertanyent a un grup de Latin Kings) m’explica quin és el temor que pateix cada dia degut al maltractament psicològic i físic que ha patit, de forma progressiva, al llarg de la seva relació amb ell. “Cada dia que passava, era més dur creuar-hi una paraula”. Aquesta és la situació que durant el 2008 han viscut 400.000 dones, de les quals tan sols el 30% ho denuncia, segons fonts de la Generalitat.
Cal dir que la Míriam forma part d’aquest 30% de dones que no han denunciat la seva situació tot i que ella ha sabut fugir del costat del Diego ja que tal i com ens explica, se sentia totalment sotmesa a la parella. Patia la síndrome de la dona malatractada, estava acomplexada i vivia amb una forta ansietat. “Tot i la por que em fa viure tan a prop seu, no puc anar més lluny perquè no tinc diners i a més a més d’aquesta manera ell pot veure als nens, sinó s’enfada.”
Desprès d’haver-se separat de la seva parella, la Míriam va començar a treballar en una petita botiga de roba i complements on cobra un sou just que tot i que ara li permet sortir del pas, no és una feina segura que li garanteixi estabilitat.
“Sóc conscient de que visc en una situació de risc, però no pic deixar que els meus fills creixin sense un pare a prop seu.” La violència de gènere acaba essent també un conflicte dins la família en el que els nens s’hi troben involucrats i com a conseqüència també estan en risc de desestructurar-se, experimentant també greus problemes psicològics i personals. A més a més cal dir que és important el fet de que aquests infants necessiten reestructurar-se i prevenir-se de tot allò que, a la llarga puguin adoptar com un rol de conducta esdevenint també, persones violentes o problemàtiques.
Així doncs li pregunto sobre com prevé, si es que ho fa, als nens d’aquest risc i em contesta que ella sap com els ha d’educar, que creu que són uns bons fills i que el seu pare assumeix un rol totalment diferent en la seva educació.
Tenint en compte que no ha recorregut a cap institució, associació o altres en busca d’ajuda i recolzament, la Míriam és vulnerable a quedar exclosa de la societat i possiblement necessiti una reeducació per tal de poder ajudar a duur tant ella com els seus fills una vida totalment normal.
