Fràgil bombolla

La noia que inicia aquest blog, no és ningú fora de lo comú; la Mariona és tot un conjunt de desitjos, de pors, de recerca i de trobada. A favor d’ella podríem dir que en un moment de la seva vida va tenir prou voluntat com per començar a buscar nous horitzons, noves perspectives per poder elaborar un futur més intrigant, més emocionant. En contra, que algunes vegades, fuig de la incertesa que li proporciona aquesta mateixa recerca de nous estímuls, de manera que mai acaba de romandre en un o altre pol. Tot i això i enmig de tanta incertesa, rara vegada ho dóna tot per perdut. Llavors recorda totes aquelles petites coses que l’han ajudat a trobar una drecera que l’ajudi a compensar aquella bombolla fràgil i innòcua que l’envolta quan ella es deixa impregnar de tota la seva innocència. Aquesta constant lluita per arribar a trobar el punt precís d’equilibri de la balança és, potser, per a aquesta noia, un dels reptes més importants que té ara per ara, ja que aquest serà el nucli a partir del qual podrà substituir, entenent-ho des d’una perspectiva infantil, el guió principal marcat i pautat per aquells qui desitgen veure-la com el resultat de tot aquell seguit d’ordres a seguir, el resultat esperat per aquells qui l’han ajudat a poc a poc, obrir-se camí. Dins d’aquest petit grup de gent, n’hi ha una, que és aquella a qui ella remet quan perd tota direcció. No obstant, ella intenta mirar-s’ho tot des de la senzillesa i prescindint, dins de la mesura que pot, de tota dificultat. Perquè no és res més que una noia que arrela el seu propi camí de desitjos, pors, de recerca i de trobada per algun dia arribar a ser la Mariona despullada d’aquella bombolla fràgil i innòcua.